dimecres, 10 de gener de 2018

Losers in Morocco


A finals de 2015, amb els  meus amics Joan Anton i Gil ens reunírem per planificar la temporada 2016.  Entre converses i propostes,  decidim fer un viatge al Marroc,  a L'Atlas. 
Una aventura de 21 dies, amb sortida i arribada a Marrakesh,  per realitzar un total de 1600 km, 

Calia posar-s'hi de valent amb els preparatius: bicicleta, alforges, material, roba, mapes, reserves, ...
En Joan Antón, amb moltes ganes i amb dues experiències anteriors al Marroc, va encarregar-se del disseny de la ruta.  
Mentrestant, en  Gil i jo, ens dedicàrem  a buscar la bicicleta i el material adient, per aquest viatge. 

A principis de 2016, ja teniem triades les bicicletes per la nostra aventura. Quadre d'acer, porta alforges i rodes mixtes. En Gil es decideix per una Kona i jo, per una Cinelli Hobootleg. 



KONA SUTRA 
CINELLI HOBOOTLEG

Per un tema, bàsicament  de disponibilitat, triem el mes d'agost per a fer el viatge. Pensem que pedalant de 6:00h a 14:00h, tindrem temps per completar les etapes i, evitar arribar als 52º C de les 16:00h. Malauradament, ens vam equivocar.  

En  arribar a Marrakesh, ens adonem que la calor és suportable però intensa. 
Sortim ben d'hora de  la ciutat. 




El primer dia de ruta, el nostre amic Joan Antón no es trobava bé. Es sentia sense forcesEls kilòmetres no passaven, malgrat el rellotge no aturar-se. El Sol i la temperatura anaven pujant, fins arribar als 52ºC.  A partir de les 18:00h, començaven a minvar les hores de llum i la calor. En l'arribar a l'hostatge ... costava molt recuperar.  Refrigerar el cos, alimentar-lo, hidratar-lo i descansar correctament, es feia molt difícil.  

Tot plegat, no ens deixava avançar i fer els kilòmetres previstos en cada etapa.  



Poc a poc, ens acostàvem a l'Anti-Atlas, calia adentrar-nos en camins  durant kilòmetres, allunyats de qualsevol servei.



Veure que l'amic Joan Antón no recuperava, va esdevenir una gran preocupació. No volíem prendre riscos innecessaris. L' ideòleg i  l'instigador d'aquest viatge era el nostre amic. Era el seu viatge. No tenia cap sentit seguir sense ell, tal i com ens proposava en aquells durs moments.
Davant d'aquesta situació, decidim llogar un taxi que el porti de tornada a Marrakesh, ens esperaria a l'hotel. Mentrestant, nosaltres faríem el camí de tornada en dos dies. 





Una llengua de foc ens llepava tot el cos, l'aire era espès ... calent. La gola s'assecava ràpidament ... La calor era tan extrema que, fins i tot, els suports de les alforges, se'n van desfer  ... van estovar-se. Les manetes de frens, cremaven. 




Les begudes fredes, una utopia; totes calentes. Les neveres no poden amb la calor, no refreden!


 L'adrenalina de les situacions viscudes i la preocupació per el nostre amic; es convertiren en gasolina per tornar a tota velocitat.



Els kilòmetres queien ràpidament ... anàvem encesos! Refem la ruta en un sol dia.
Cap a les 18:00h entràvem a la capital. Creuar Marrakesh, un esport de risc. 
Ens va costar força trobar el Rihad ...



Ens convé una bona dutxa, sopar i gestionar la tornada.  








De tot plegat, queda un record i una sensació agre. El cop de calor que va patir el nostre amic, era quelcom greu;  no poder completar el nostre viatge, va ser un bon pal.  I finalment, trobar-nos amb un país, diguem-ho suaument, hostil, va ser un autèntic desengany...



"Fear and loathing in Morocco" podría ser un bon títol per resumir la nostra experiència al Marroc. 

  


Marrakech, al Rihad Carmele. Darrera nit.


El millor de tot i, amb el que ens quedem, és en l'estima i els vincles que ens uneixen.
De tornada, ja comencem a pensar en nous reptes ... 







dimecres, 12 d’abril de 2017

Irati Xtrem 2016

Irati Xtrem 2016. 128 km /8 colls / 3600 m / 1390 punts Coeficient de duresa.

Una prova amb un recorregut molt exigent i una climatologia adversa.


PUERTOVERTIENTEKMSALT.DES.%COE.
JaurrietaJaurrieta6,79902603,945
ErremendiaPuente sobre Zatoia2,810251083,714
AbaurreagainaAbaurrea5,01030903,512
AzpegiFábrica de armas2,810502706,765
ErrozateSource de la Nive1012739679,6315
Surzai LepoaMuga 257,511402904,564
BagargiMuga 25613273176,650
LarrauBagargi15158510857,2380




Per superar els grans desnivells amb èxit,  confiava en saber-me dosificar correctament.
L'atenció posada en no anar per sobre de la meves possibilitats, fer aturades breus en els avituallaments i portar els pinyons adients; van esdevenir la clau de l'èxit.




Pujant els colls  sense passar-nos ... mantenint una bona cadència i emprant la màxima agilitat possible.



En les baixades, gairebé sempre a roda del meu germà, aprofitàvem per gaudir-les de valent .


                            

A l'arribada, molt contents i satisfets.



El millor regal: Començar i acabar plegats amb un somriure ... 



Brother's Team




dijous, 23 de març de 2017

Pujada a La Mussara.


Coll de La Mussara (1.000m).

Vilaplana, Baix Camp. Catalunya.



 Font: altimetrias.net /Amaia Latorre Hurtado










Maig 2016. 
Rolling on the road.

dilluns, 31 d’agost de 2015

El somni de la París - Brest - París. The dream of PBP2015

El primer pensament que em ve al cap " Ha estat una experiència inoblidable".
Quatre dies de màgia i ciclisme sentint que formava part de la prova cicloturista més important del món.  Això és increïble i calia gaudir-ho. Un somni fet realitat.

The first thought that comes to mind "It was a wonderful and unforgettable experience."
Four days of magic and cycling feeling that part of the world's most important randonneur cycling race. This is amazing and had enjoyed it. A dream come true.





La sensibilitat  s'apodera del meu cos  i apareixen tot de sentiments i sensacions oposades com en una muntanya russa. Nervis, patiment, satisfacció, somriure, son, gana, fred, calor, mal de panxa, dolor i la més absoluta sensació de felicitat.

Sensitivity seized my body are all feelings and sensations, a roller coaster. Nerves, pain, satisfaction, smile, sleep, hunger, cold, heat, stomach ache, pain and feeling of absolute happiness.

6.000 ciclistes de 50 països acceptàvem el mateix repte que Charles Terront l'any 1.891.
Anar de París a Brest i tornar completant un total de 1.234 km en menys de 90 hores.

6,000 cyclists from 50 countries we accepted the same challenge that Charles Terront in 1891.
Go to Paris to Brest and back completing a total of 1,234 km in less than 90 hours.



El camí per arribar fins aquí ja fa anys que va ... de fet l'any 2.007 es ficà dins meu aquest objectiu. Aquest 2.015 vam iniciar la nostra aventura participant el 28 de febrer en el primer dels Brevets per classificar-nos. En 6 mesos poden passar moltes coses. Per sort, enguany tot ens ha anat bé.

The road to get here started in 2007 ...  inside. This 2015 we began our adventure participant on February 28 in the first  race to qualify. In six months a lot can happen. Luckily, this year we all went well.

La 18è edició era la nostra. Els amics Joan Antón Rodríguez ( a la recerca del triplet) i Gil Almagro unírem les nostres energies per assolir plegats aquest repte. L'unica cosa que teniem al cap era acabar. N'estàvem segurs que ho podríem fer. Hem patit molt plegats i sabem que en som capaços. 
I junts, com un equip, iniciàvem la nostra aventura.

The 18th edition was ours. My friends Juan Antonio Rodriguez (research treble) and Gil Almagro unite our forces  to meet this challenge. The only thing I had in mind was to finish. N'estàvem confident that we could do. We suffered a lot and we know that together we can.
And together, as a team, were beginning our adventure.





El dia 15 d'agost començava el compte enrere. La cosa anava de debò. Al matí ens dirigim al velòdrom nacional per passar el control de bicicleta, recollir el dorsal, el chip i tot el material que ens dóna l'organització.
A la tarda comencem a omplir l'alforja amb tot el necessari per afrontar la prova. Moltes coses a tenir en compte: la roba per la nit, el fred; llums i piles de recanvi; eines i càmeres, culottes,  cremes,  ...).

On August 15, the countdown begins. In the morning we went to the national Velodrome for cycling pass through, collect the dorsal, the chip and the material That Gives the organization.
In the afternoon we start bike bag filled with everything Necessary to meet the test. Many things I consider to: clothes for the night, cold; lights and batteries; and tools and tires, culottes, cream ...).




Dia 16  al matí ho acabem d'enllestir-ho tot, parlem i fem alguns canvis (encertats) d'última hora.
La tarda és fa molt pesada. No passen les hores. Anem a veure la primera sortida, encara és pitjor. Tornem i ja no sabem que fer. Mengem una mica, poc. Ens posem la roba i marxem cap a la sortida. La nostra és a les 19.45h. I hem de ser una hora abans. Quina tensió!

On August 16, at  morning, talk and make some changes (accurate).
The afternoon is long heavy. Do not spend hours. Let's look at the first exit, is even worse. We are back and did not know what to do. We eat a little bit. We put clothes and march towards the exit. Ours is at 19.45h. I have to be an hour earlier. Nervous!

Segellem el carnet de ruta per primera vegada. Ens posem a sota l'arc de sortida. Ple de gent. 
El públic frisa davant de la sortida dels corredors. És increïble!

Seal the route card for the first time. We put down the bow out. Crowded.
The public appeal before the departure of the runners. It's amazing!





Compte enrere i comencem a pedalar. Anem molt ràpid i deixem enrere la ciutat per endinsar-nos en les carreteres secundàries de França. Tot senyalitzat. Impossible perdre's. Els conductors ens respecten i no sentim por pedalant amb el transit obert. La cultura del ciclisme que tenen els francesos és envejable. Respecten als ciclistes.  

Countdown and start pedaling.  Soon leave the city to get into the roads of France. All marked, impossible to miss. Drivers respect us. The culture of cycling in  France who have enviable. Respect for cyclists.

Cau la nit i tota una filera inacabable davant i darrera nostre senyala la ruta. Mai vist. 
Ens passen grups, els passem nosaltres, ... Un grup d'americans ens avancen parlant, bé no parlen, criden. Envejo la seva autoestima i seguretat en ells mateixos. Davant meu un corredor de San Francisco Randonneurs dalt d'una bici clàssica, amb sabates de cuir i cordons i texans negres retallats!!! Toma!! I nosaltres que si badanes especials, culottes de 160 euros, cremes ... 
I aquest ciclista a pèl disposat a tenir el seu cul damunt d'un seient de cuir Brooks. Penso en el meu amic Paul Fuster.

Night falls and a whole endless line bike lights front and rear indicates our route. Never seen.
We passed groups. A group of american speaking, scream. I envy their self-esteem and security in themselves. In front of me a runner San Francisco Randonneurs atop a classic bike with leather shoes and laces and black jeans cut.  This  rider ready to have your ass on a Brooks leather seat. I think my friend Paul Fuster.

La primera nit ja es gairebé nostra. Veiem un grup de ciclistes aturats davant d'un xalet. És una família amb una àvia entranyable al davant repartint cafè, aigua i el seu temps a tots nosaltres. Està clar que estimen el ciclisme, aquesta cursa i als ciclistes. Serà constant durant tot el recorregut, sigui l'hora que sigui, faci fred o no, trobar famílies fent-nos aquests regals.

The first night it was almost ours. We see a group of cyclists stopped in front of a house. It is a family with a grandmother in front endearing delivering coffee, water and time all of us. It is clear that love cycling and cyclists this race. Will be constant throughout the tour, or when it is, it is cold or not, find families making us these gifts.




Arribem al primer Control a Villaines (221 km - 10h 46m) Com a premi un frankfurt picant sense pa. Tinc gana.

We reached the first   Villaines Control (221 km - 10h 46m). A frankfurt spicy without bread. I'm hungry.

Es fa de dia i comencem a veure els pobles decorats. És una festa. 
Son, gana i pedalades durant tot el dia. La mitja comença a baixar.

Dawns and people start to see scenery. It is a party.
Sleep, appetite and pedaling all day. Speed begins to descend.




Sense adonar-nos ja han passat 24 hores. Seguim. Es farà de nit i a la 1:00 a.m arribem al Control de Loudeac (449km - 25h 32m ).  Mengem i volem dormir. Hem d'esperar mitja hora fent cua. Una llitera i 3 hores estirat. 

Without realizing it's been 24 hours. Follow. There will be night and 1:00 am arrive at Loudeac Control (449km - 25h 32m). We eat and sleep. We have to wait half an hour queuing. 3 hours lying a stretcher.

Tornem a la carretera, fa molt fred. Avui arribarem a Brest. Recordo que vaig passar-ho  una mica malament entre els 500 i 600 kilòmetres. Una mica suposo que com "el mur" dels maratonians. Res important. Sé que passarà i ho gestiono com puc. Penso només en arribar a Brest.

Return to the road, very cold. Today we reach Breast. I remember I had it a little wrong between 500 and 600 kilometers. I guess a bit like "the wall" in the marathon. Nothing important. I know it will happen and how can I manage. I only go on to Brest.

Sembla que no hi arribem mai. Pugem un coll i coronem dalt d'un llac preciós. No paro a fer cap foto, res de malbaratar forces en els mals moments. Una llarga recta d'uns quants kilòmetres i comencem a creuar-nos amb ciclistes que ja tornen. Vaig mirant els seus dorsals, han sortit dels primers. Estic tranquil. No anem sobrats, però anem bé.

There never seems to arrive. We climbed a mountain atop a beautiful lake. I keep making,  no photos, no splurging forces in the bad times. A long stretch of a few kilometers and began to cross with us because cyclists return. I was looking at their numbers, but we are fine.

El pont de Brest és impressionant. És un premi arribar-hi. Sellegem al punt de Control a Brest (618km - 41h 2m). Mengem una mica i ens llancem sobre la gespa. Parlem breument amb el Jose Miguel (C.C Sant Boi), és col·lega. Ens anirem trobant. Ens adormim mitja horeta. Arranquem amb bones sensacions i les energies renovades. 
Ja tornem cap a París!

Bridge Brest amazing. It is a prize to get there. Sellegem the point of control to Brest (618km - 41h 2m). We eat a little and we jump on the grass. We talked briefly with Jose Miguel (CC Sant Boi) is colleague. We fall asleep half an hour. Arranquem with renewed energy and good feelings.
Now back to Paris!





Creuem de nou un poble que està de festa amb el pas dels ciclistes. Ens aturem i sento com la cambrera diu que està cansada però contenta de veure'ns passar. És molt amable i em prenc un cafè boníssim! Seguim ...

Pass by  town, do party with the passage of cyclists. We stop and feel like the waitress says she is tired but happy to see happen. She is very friendly and I take a coffee delicious! Continue ...





Arribem de nou al Control de Loudeac (782 km - 52h 52m) on vàrem dormir el dia abans. Quina gentada! Cua per menjar i per dormir. Fem tanta cua que ens resta temps de descans. 2h i 30 minuts. Molt fred. Ens tapem amb la manta d'alumini tèrmica.

We came back to Control Loudeac (782 km - 52h 52m) where we sleep the day before. What a crowd! A line of cyclists for eating and sleeping.. Sleeping 2 hours and 30 minutes. Very cold. We cover it with aluminum thermal blanket.

Tornem-hi! 5ºC pedalant encara de nit. Pararem a fer un pre- esmorzar a la matinada en un xiringuito on ja hi vam parar d'anada. L'altra cop vam menjar una crep dolça i avui  unes patates fregides, un frankfurt força bo i seguim.

Try again! 5ºC still pedaling at night.  Pre-dawn breakfast in a bar. The other time we eat a sweet crepe and today some fries, a hot dog pretty good.

Escenes de fatiga extrema deixem a banda i banda de la carretera. Gent llençada per les cunetes. La majoria reviscolen i segueixen endavant. Malauradament d'altres no.

Scenes from extreme fatigue leave on either side of the road. Cyclists tired by the road. Most come back to life and continue forward. Unfortunately no always.


Durant la segona part del recorregut és quan ens anirem trobant  Randonneurs de Catalunya. 
El Jose Miguel, l'Àlex Roca, a l'Agustí, al Marc, el Pere i d'altres  ... )
Els amics de Huesca,  l'Anselmo i el Carlos també els trobarem.

During the second part of the tour is when we will find Randonneurs Catalonia.
Jose Miguel, Alex Roca, l'Agustí, Marc, Pere and the others ...) Friends of Huesca, the Anselmo and Carlos also find.

Capítol a part es mereix  en Ramón Catalan, amb qui  ens vàrem creuar tornant de Brest. És un fora de sèrie. Li van robar la bici el dia abans i es va atrevir a fer la cursa amb la bici de passeig de la seva dona. Això sí que té un gran valor. Això és tenir-los ben posats. Autèntic! I vaig pensar molt durant la ruta i vam poder saludar-nos. Em va fer molt content!

Chapter apart deserves Ramon Catalan, with whom we will cross back from Brest. It is one of a kind. Stolen the bike the day before and  to race the bike ride of his wife. Is a great value. This is good,  Authentic! And I thought a lot during the route and we greet us. It made me very happy!

En un bar fem uns cafès. Tenim molta son de nou.  Coneixem a un holandès que parla castellà;  és una màquina. Una força de la natura. Se'l veu  bon paio!

Stopped a bar do some coffees. We have much sleep again. Know a cyclist Dutch. We learn that it is a Dutch machine. A force of nature. He speaks Spanish and he looks good guy!

Caigudes davant nostre molt seguides. Ens agafa una mica de por. La gent s'adorm dalt de la bici i cau. Així, tal qual.

Falls . It gets a little scary. People sleep atop the bike and falls

Arribem al  Control de Fougeres (921km - 64h 55m) on sembla l'arribada d'una clàssica belga. Tanques, pancartes, molt de públic ... Impressionant! La gent ens parla i ens pregunten com estem, d'on venim i ens animen. La canalla ens ajuda a portar la safata amb el dinar, segellem els carnets de ruta, ...  Els hi fa il·lusió. Col·laboren juntament amb els seus pares i avis  per torns dia i nit.  M'emociona molt. 
Segurament a casa nostra alguns ho criticarien dient que exploten als infants i tal i qual ... Malauradament sé de que parlo. La veritat és que tot el contrari. "Els valors es practiquen, no s'expliquen". Aquests nens i nenes quan tindran 18 anys i portin cotxe, ens seguiran estimant i ens respectaran "forever". Tenim tan per aprendre de la cultura francesa. Estem a anys lluny!

We arrived at Fougeres Control (921km - 64h 55m) where it seems the arrival of a Belgian classic. Billboards, banners, very public ... Awesome! People talk and ask us how we are, where we come from and encourage us. The children help us bring lunch tray, sealed the driving route ... The illusion is made. They collaborate with their parents and grandparents in shifts day and night. Excites me a lot.
Surely our house some criticize it saying that exploit children and so and so ... Unfortunately I know I speak. The truth is quite the opposite. "The values are practiced, are not counted." When will these children 18 and take the car, we still love and respect us "forever." We have to learn as French culture. We are years away!




El dia passa volant. Es torna a fer de nit. Serà la darrera. Al Control de Mortagne (1.090 km - 76h 59m) on tenim pensat dormir està a petar de gent. 45 minuts estirats a terra. 
S'està calentet, almenys ... Al marxar veiem al ciclista holandès.  És un mortal, dorm com un nen amb les seves sabates de pell posades. 

The day flies. He turns to night. It will be the last. Control Mortagne (1,090 km - 76h 59m) where we thought sleeping is packed with people. 45 minutes lying on the floor.
Hot is at least ... When we went,  see Dutch rider. Also a deadly,  sleep as a child with his leather shoes.




Tot aquell tram fins al penúltim control va ser duríssim per a tots. Ho vam passar molt malament amb la son. Els "micro-sueños" consisteixen en parar i sense baixar de la bici, obrir les cames per no caure i recolzar el cap damunt dels braços replegats, cinc minuts amb els ulls tancats i pots continuar.

Arrive the penultimate control was very hard for everyone. We had to sleep badly. The "micro-Dreams" consist stop and without lowering the bike, spread his legs to avoid falling and rested his head on folded arms, five minutes with your eyes closed and you can continue.

Parem en un xalet on ens ofereixen cafè i parlem un estona. Davant el meu interès davant d'un pòster d'en Charles Terront, m'ensenyen un diari original de l'època, exemplar únic em diuen,  on hi ha un reportatge sobre el ciclista. Em dóna la seva adreça de correu. Diu que m'enviarà el diari escanejat. Al·lucinant!

We stopped at a house where we offer coffee and talk a while. Given my interest in front of a poster of Charles Terront, teach me original newspapers of the time, tell me one example where there is a report on the cyclist. Give me your email address. M'enviarà scanned the newspaper says. Very nice!




Comença a ploure i fa fred, quina combinació!Una caiguda davant nostre ens espanta. El Ton no para de repetir-nos, no correu baixant que ho podem perdre tot ... Té tota la raó. 
Veiem gent molt feta pols ... mai vist. Esgarrifós ... Un cotxe de cursa i dos motos de l'organització van parant per atendre als ciclistes.

It starts to rain and cold, what a combination! A drop in front of us scares us. My friend Ton continues to repeat "do not run fast down that we lost everything ... "He is absolutely right.
We made people very dust ... ever seen. Creepy ... One race car and two motorcycles of the organization were stopping to cater to cyclists.

Un aiguat ens agafa de ple. Em passa el "tejanos" i em poso a roda. Arribem junts al  Control a Dreux (1165 km - 83h 33m). Aquí m'he de canviar tota la roba. Tot el que porto a sobre està negat. Sort que no m'havia canviat encara de roba, més de 1.000 km. 
Dos croissants, cafè i endavant!Estem més animats.

A storm catches us completely. step ahead   "Jeans rider" and I put a wheel. We come together to Dreux Control(1165 km - 83H 33m). Here I have to change my clothes. Everything that I have  is wet. Fortunately I had not even changed clothes, more than 1,000 km with the same clothes.
Two croissants, coffee and go! Good energies.

Torna a ploure molt fort! Ens és igual. Aquest darrers 70 km són per gaudir-los. Sembla que estiguem al Tour de Flandes, el paisatge m'ho recorda. Gent esperant per animar-nos dalt d'una de les cotes  tot i la pluja... Ho donem tot! Estem molt contents i ens sentim forts!

Back raining very strong! No problem. The last 70 km are to enjoy. Seem to be the Tour of Flanders, the landscape reminds me. People waiting to cheer us up on one of the height despite the rain ... I give everything! We are very happy and feeling strong!




Arribem al Velòdrom Nacional amb un somriure. Darrer Control a l'arribada ( 1234 km - 88h).

We arrived at the National Velodrome with a smile. Finish control (1234 km - 88h).



Just creuar l'arc de l'arribada truco a casa. M'ha seguit tota la cursa. En temps real va veure com arribava tot i la distància. Un regal. M'ha donat ànims i  energia durant tot el recorregut.
Felicitat absoluta!

Just across the finish line,  call home. She followed the race at real-time,  came despite the distance. A gift. Gave me encouragement and energy throughout the tour. 
Very Happy!


Agraïments:
Per als que sempre hi sou.
Al Paul Fuster per la música i per tot.

Thanks to:   
For those who are always there. 
Paul Fuster for your music and everything.




diumenge, 2 d’agost de 2015

Catalunya Team for PBP 2015

El passat dissabte 4 de juliol, es va fer a Sant Fruitós del Bages (terra del pilot  Carles Checa) la presentació de l'equip català que prendrà part en la París - Brest - París 2015.
Només puc dir que n'és un plaer formar-ne part, juntament amb els meus amics Joan Antón i Gil.

On Saturday July 4, in Sant Fruitós del Bages village,  the presentation of the Catalan team will take part in the Paris - Brest - Paris 2015.
I can only say that is a pleasure to be part, together with my friends John and Gil Antón.


Diari Regió 7 

Catalunya Team for PBP 2015

Joan Antón, Gil i jo


Monument dedicat al pilot  Carles Checa, fill de Sant Fruitós de Bagés.


dissabte, 1 d’agost de 2015

Brevet 600 km ... the last station before París -Brest - París 2015.

Han passat molts dies des de l'última entrada. Aquesta prova és la darrera brevet que ens cal per classificar-nos per a la París- Brest- París.
Entre una cosa i l'altre, ha passat molt temps!
Però el més important és que no he deixat en cap moment, de pedalar ni  pensar en l'objectiu de l'any.

Aquesta és la crònica del  brevet de 600 km que vam dur a terme el passat 30-31 de maig de 2015.
Recordo que vaig patir molt, va ser molt dur. Les temperatures altes dels migdies i el fred de la nit, juntament amb un recorregut dur, van fer que fos una prova molt feixuga.

Many days have passed since the last entry. This last qualifying test for the Paris-Brest- París. 
Between one thing and another, has been a long time without writing!
But more importantly, pedal hard!

This is the chronicle of 600 km brevet we held on 30-31 May 2015.
I remember that I suffered a lot, it was very hard. High temperatures at midday and cold night, with a hard journey, they made it a very arduous race.

Clicar per veure la ruta / click here route

El divendres 29 de maig a la tarda, marxo amb la furgoneta cap a Tàrrega (lloc de sortida i arribada) per trobar-me amb els meus amics Joan Antón i Gil.
Sopem i aparquem les furgonetes al costat de la sortida. Bona nit que a l'endemà toca matinar.

Ens llevem a les 4.30 am i esmorzar toca. El de sempre. Vestir-se, Recollida de carnet de ruta i comença el brevet. Ens esperen 607 kilòmetres i un desnivell de  6.200 metres.

On Friday 29 May in the afternoon, I go with the van to Tarrega village(place of departure and arrival) to meet with my friends John and Gil Antón.
We had dinner and vans parked near the exit. Good night to early morning touches.

We get up at 4:30 am and breakfast. The usual. Dress, Route Card and race begins. 
We expect 607 kilometers and a vertical drop of 6,200 meters.



Desnivell de la prova. 


Sortim a les 6.00 am en direcció a Agramunt, passem per Artesa i encarem el llarg Coll de Comiols que ens durà a Tremp per arribar al  primer control a La Pobla de Segur. Anem molt ràpid, massa!

We left at 6:00 am go to  Agramunt and Artesa  village. Climbing Coll de Comiols, we are  long  we will get the first control at  La Pobla de Segur town. Very fast, too much!



Amb els Randonneurs de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa.

Arribat el primer control, després de segellar espero als meus companys de ruta. Mentrestant menjo i bec una mica i omplo els bidons.
Tornem a baixar en direcció de a Tremp per agafar la carretera que ens portarà per tota la zona del pantà de Camarasa fins a Balaguer. Força pujada i carretera molt pesada. Sort de les converses amb el Gil mentre anem pedalant.

When the first control, then sealed hope my fellow travelers. Meanwhile eat and drink a little and fill the bottles.
Back down to Tremp to take the road that leads around the dam area Camarasa to Balaguer. Strong rise and heavy highway. Conversations with Gil.

Arribem a Balaguer per segellar i tornem a omplir els bidons. Seguim endavant per arribar a Ponts on dinarem. La calor apreta de valent i seguim per terreny feixuc, de molt desgast.

We came to Balaguer to seal and fill the bottles again. We continue to reach lunch on Bridges. The heat is strong and we continue to brave heavy terrain, long wear.

Fixeu-vos amb la ºC
Hem de continuar ... en general anem força torrats per la calor i la ruta. Anem en direcció a Solsona. El desnivell  segueix pujant. Segellem al poble de Sanahuja per després encarar les fortes rampes que hi ha en sortir del poble de Biosca i que ens portaran a  Solsona.
El Bagés el trobo molt medieval. Recordo anar pedalant tot mirant el paisatge i els masos, imaginant-me com deuria ser aquesta terra en aquella època.

We continue ... we are roasted by the heat and the difficult route. Go to  Solsona town. The route continues uphill climb. Seal at Sanahuja village. then face strong cramps that are out of the town of Biosca and will lead to Solsona.
The Bages feel very medieval. I remember watching the scenery  and houses, imagining myself as should be the land in past time.

Ens aturem en una pastisseria de Solsona per segellar, fer un Vichy i omplir bidons. Quan arranquem de nou em ve al cap un cantant d'aquest poble, en Roger Mas ... Dit i fet, el veig passar al cap d'uns minuts quan ja marxàvem. Quina casualitat!

We stop at a patisserie to  Solsona, take a Vichy and fill the bottles.

Encarem direcció Cardona, penso en el meu amic Pau Fuster.  Arribem  a Manresa on parem a segellar, omplir bidons i equipar-nos amb l'armilla reflectant, les llums ...  per  anar en direcció a Igualada.

We face direction Cardona, thinking my friend Paul Fuster ( Musician and builder bicycles). Arrived to Manresa where we stop to seal, fill bottles and equip ourselves with reflective vest, lights ... Go to Igualada town.

Recordo tot aquest tram de pujada  fins a Igualada. És com un coll de muntanya que serpenteja tot bordejant  l'autovia. El Barça ja estava jugant la final de la Copa del Rei. Silenci mentre pedalem. Els meus amics van escoltant el partit. El Gil ens va informant: Gol! En Joan Antón ha perdut el senyal de la ràdio. Es queixa de la pujada i riem. És negre nit. De nou, silenci.

I remember all this uphill stretch to Igualada. It is like a mountain pass bordering the highway that winds around. Barca was already playing the final of the Copa del Rey. Silence while pedal. My friends were listening football mach. Gil told us: Goal! Joan Antón has lost the radio signal. Complains about the rise. Laugh. Night is black. Again silence.

Parem a sopar a Igualada. El Barça ja ha guanyat la Copa del Rei davant l'Atlètic de Bilbao. En aquells moments més bastant igual. Ens queda molt per endavant.  Estic concentrat en mi mateix.

Stopped to dinner in Igualada town. The FC Barcelona has won the Copa del Rey final against Athletic Bilbao. In those moments I don't care. We have a long route beforehand. I concentrate on myself.

El que ens espera després ja ens ho coneixem dels nostres entrenaments i anades a Montserrat. És un tram força dur. Sé que un cop arribi a Esblada, ja ho tinc! Em vaig repetint tota l'estona.

What awaits us after we already know from our training and trips to Montserrat. It's a hard road. I know that once you get Esblada, I have it! I repeat all the time

Un cop allà, ens tapem, fa força fred. Encarem la baixada on gaudeixo de valent. És fantàstic pedalar sense cotxes de nit. El silenci només trencat per les nostres paraules i algun que altre animaló. Gaudim d'uns instants increïbles!

De sobte baixant per Querol apareixen de cop dos gossos parats i enlluernats davant del meu frontal. Freno fort! En un segon em veig damunt d'un dels gossos i penso en si cauran els meus amics. Tot passa molt ràpid!
Després de l'ensurt, penso en els pobres gossos abandonats. Em fan molta llàstima. Un pensament per al meu gos Dèxter i la sort que té. Seguim pedalant.

Once there,  quite cold. We face the descent where I enjoy. It's great pedaling on the night. The silence broken only by our words and some other animals. Are incredible moments!
Querol road down suddenly appear  two dogs standing in front of my light. Braking strong! In a second I am front of a dog and if . Everything happens very quickly!
After the scare, I think abandoned dogs. They make me very sad. A thought for my dog Dexter and luck you have. We continue pedaling.

Estem cansats i parlem de nou sobre parar una estona a descansar. En arribar a Valls, parem a l'hotel de "Catalunya Caixa". Entrem les bicicletes, ens estirem, riem i descansem una mica. Tinc fred estirat al terra i em molesta el soroll de l'ordinador del caixer. Estic fatal. Això dels caixers ja comença a ser una costum. Vull ser al llit de casa.

We are tired and we talked again about stopping for a while to rest. Arriving in Valls, stop at the hotel "Catalonia Caixa Bank". Bring in bicycles, we stretch, laugh and rest a bit. I'm lying on the cold ground and the noise bothers me the cashier's computer. I very tired. I hate this Banks, second time. I will dream in my bed at home.

Un parell d'hores més tard ( més o menys, ja no ho recordo) arranquem de nou. Tenim el cos fred i la temperatura és baixa. Em tapo amb tot el que porto.
Ajuda molt conèixer la ruta. Sobretot en els mals moments ajuda moltíssim. Tan a prop de Tarragona; vulguis o no em venen pensaments de marxar cap a casa, tot i no ser una opció real.
Arribem a Reus. Passo per al costat de l'escola on treballo. Pensaments, imatges ... tot breu, passa en un instant. He de concentrar-me en mantenir-me pedalant.  Segellem, bebem,  mengen i riem a la benzinera. Amb el Joan Antón i el Gil és inevitable no fer-se un fart de riure. Seguim!

A few two hours later (more or less, I do not remember) Again we go on the bike. We cold body temperature is low. Dressed In clothes.
It helps to know the route. Especially in bad times help a lot. So close to Tarragona, while not an option, you do not want to go home comes after.
We arrived at Reus. Step to the side of the school where I work. Thoughts, images ... in an instant. I have to concentrate on keeping myself pedaling. Stamp at control, drink, eat and laugh at the petrol station. With Juan Antonio Gil and it is impossible not laugh. We follow!

Comença a fer-se de dia. És molt bonic i també lamentablement, perillós!Són instants en que la penya va força adormida, no s'imaginen trobar-se ciclistes ... Cal anar molt amb compte! Recel·lar i vigilar amb els cotxes.

It begins to become day. It is very nice and unfortunately dangerous! They are moments in which the people was quite numb, can not imagine ... cyclists must be very careful! Distrust and watch the cars.

Arribem al Perelló a les 7 am passades. Un altre ruta habitual dels meus entrenaments a l'hivern. Parem a la Pastisseria de l'entrada. La cambrera gasta mala llet. Sort del Gil que és bon relacions públiques. Jo passo de trampejar amb gent desagradable i encara  menys amb son, fet pols i amb gana. Vull un cafè amb llet carregat , que es convertirà en dos, alguna cosa per menjar i Vichy.

We arrived at 7 am to Perello . Another usual route of my training in the winter. We stopped at  Patisserie. The waitress, disagreeable. Luck of Gil is good public relations. I do not want to talk with disagreeable people.  sleepy, knackered and hungry. I want a latte loaded, it will turn into two, something to eat and Vichy.

Esmorzant al Perelló amb el Joan Antón i el Gil ( no surt a la foto, la seva bici sí).
Amb el Joan Josep d'Alcover.


L'Agustí sempre em regala unes fotos genials dels brevets on coincidim. 
Em sentia molt cansat. Em va fer molt content que ens trobéssim amb dos grans i fortíssims randonneurs mentre esmorzàvem. L'Agustí i el Joan Josep són molt bona gent.

Encarem ja la darrera part del Brevet. Continuem més animats però cansats en direcció a Rasquera per arribar fins a Flix. Tram de força pujada. 

I felt very tired. It made me very happy that find two  very strong randonneurs while lunch. They are very good people.We face since the latter part of Brevet. Continue livelier but tired towards Rasquera to reach Flix. Hard.

Kilòmetre 460 d'un total de 600. No sembla que estiguem tan malament, però sí. 


Arribem a Flix on segellem i mengem un entrepà. Sembla que encara ens queda un món. 
Un llarg tram amb molta pujada fins a Maials. Va ser molt dur. Em sentia deshidratat.

We arrived at Flix and eat a sandwich. It seems that we still have a big problem.
A very long stretch to climb Maials. It was tough. I felt dehydrated.

Pujant les fortes rampes en direcció Maials. 

En aquest punt de la prova el pitjor ja ha passat. El terreny serà més favorable. 
És qüestió d'arribar com sigui. Ja només volem acabar!

At this point of the race the worst has passed. The route will be more favorable.
As a matter of reaching. Now we just want to finish!

El següent control és a Albatàrrec. Entrem en un restaurant per dinar i és ple. Anem al següent on trobem bicicletes aparcades. Hi ha dinant uns ciclistes que fan el brevet. A nosaltres el paio del restaurant no ens vol donar dinar. Té massa feina o masses  calers. No li costava res donar-nos qualsevol cosa a la barra. Ens serveix uns Vichy's i unes bosses de patates. Quin cabronàs!

The next control is Albatàrrec. We went into a restaurant for lunch is full. Next we go to where another restaurant. we parked bicycles. There are some riders to lunch. To us the restaurant guy does not want us to lunch. Vichy's drink serves  and bag  potatoes. What bastard!

Seguim endavant! Només ens queden 50 kilòmetres inacabables. Anem buits. Mantenim la calma i pedalem.  Penso en el que fem, en com ho aguantem i en el per què ho fem. 
Arribem a Tàrrega a les 17.30h.  Estic mort. Estic molt content. 

We continue! We only have 50 kilometers endless. I feel empty. Keep calm and pedal. I think in we do, how we endure and why we do it.
We arrived at 17:30 at Tarrega. I'm dead. I'm very happy.

Brevet 600.

Repte assolit. Brevet 600 km al sac!


Els tres mosqueters. 


A hores d'ara ja estem inscrits al  repte de l'any per a nosaltres: 
La París - Brest - París. 1.230 km i 6.000 participants d'arreu del món ens esperen! 
Es durà a terme del 16 al  20 d'agost. 


Now we are registered in  the challenge of the year for us:
Paris - Brest - Paris. 1,230 km and 6,000 participants from around the world are waiting! 
The days between 16 - 20 August.

Braçades & Pedalades!

Hugs & Pedal stroke!

Àlex.