dissabte, 1 d’agost del 2015

Brevet 600 km ... the last station before París -Brest - París 2015.

Han passat molts dies des de l'última entrada. Aquesta prova és la darrera brevet que ens cal per classificar-nos per a la París- Brest- París.
Entre una cosa i l'altre, ha passat molt temps!
Però el més important és que no he deixat en cap moment, de pedalar ni  pensar en l'objectiu de l'any.

Aquesta és la crònica del  brevet de 600 km que vam dur a terme el passat 30-31 de maig de 2015.
Recordo que vaig patir molt, va ser molt dur. Les temperatures altes dels migdies i el fred de la nit, juntament amb un recorregut dur, van fer que fos una prova molt feixuga.

Many days have passed since the last entry. This last qualifying test for the Paris-Brest- París. 
Between one thing and another, has been a long time without writing!
But more importantly, pedal hard!

This is the chronicle of 600 km brevet we held on 30-31 May 2015.
I remember that I suffered a lot, it was very hard. High temperatures at midday and cold night, with a hard journey, they made it a very arduous race.

Clicar per veure la ruta / click here route

El divendres 29 de maig a la tarda, marxo amb la furgoneta cap a Tàrrega (lloc de sortida i arribada) per trobar-me amb els meus amics Joan Antón i Gil.
Sopem i aparquem les furgonetes al costat de la sortida. Bona nit que a l'endemà toca matinar.

Ens llevem a les 4.30 am i esmorzar toca. El de sempre. Vestir-se, Recollida de carnet de ruta i comença el brevet. Ens esperen 607 kilòmetres i un desnivell de  6.200 metres.

On Friday 29 May in the afternoon, I go with the van to Tarrega village(place of departure and arrival) to meet with my friends John and Gil Antón.
We had dinner and vans parked near the exit. Good night to early morning touches.

We get up at 4:30 am and breakfast. The usual. Dress, Route Card and race begins. 
We expect 607 kilometers and a vertical drop of 6,200 meters.



Desnivell de la prova. 


Sortim a les 6.00 am en direcció a Agramunt, passem per Artesa i encarem el llarg Coll de Comiols que ens durà a Tremp per arribar al  primer control a La Pobla de Segur. Anem molt ràpid, massa!

We left at 6:00 am go to  Agramunt and Artesa  village. Climbing Coll de Comiols, we are  long  we will get the first control at  La Pobla de Segur town. Very fast, too much!



Amb els Randonneurs de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa.

Arribat el primer control, després de segellar espero als meus companys de ruta. Mentrestant menjo i bec una mica i omplo els bidons.
Tornem a baixar en direcció de a Tremp per agafar la carretera que ens portarà per tota la zona del pantà de Camarasa fins a Balaguer. Força pujada i carretera molt pesada. Sort de les converses amb el Gil mentre anem pedalant.

When the first control, then sealed hope my fellow travelers. Meanwhile eat and drink a little and fill the bottles.
Back down to Tremp to take the road that leads around the dam area Camarasa to Balaguer. Strong rise and heavy highway. Conversations with Gil.

Arribem a Balaguer per segellar i tornem a omplir els bidons. Seguim endavant per arribar a Ponts on dinarem. La calor apreta de valent i seguim per terreny feixuc, de molt desgast.

We came to Balaguer to seal and fill the bottles again. We continue to reach lunch on Bridges. The heat is strong and we continue to brave heavy terrain, long wear.

Fixeu-vos amb la ºC
Hem de continuar ... en general anem força torrats per la calor i la ruta. Anem en direcció a Solsona. El desnivell  segueix pujant. Segellem al poble de Sanahuja per després encarar les fortes rampes que hi ha en sortir del poble de Biosca i que ens portaran a  Solsona.
El Bagés el trobo molt medieval. Recordo anar pedalant tot mirant el paisatge i els masos, imaginant-me com deuria ser aquesta terra en aquella època.

We continue ... we are roasted by the heat and the difficult route. Go to  Solsona town. The route continues uphill climb. Seal at Sanahuja village. then face strong cramps that are out of the town of Biosca and will lead to Solsona.
The Bages feel very medieval. I remember watching the scenery  and houses, imagining myself as should be the land in past time.

Ens aturem en una pastisseria de Solsona per segellar, fer un Vichy i omplir bidons. Quan arranquem de nou em ve al cap un cantant d'aquest poble, en Roger Mas ... Dit i fet, el veig passar al cap d'uns minuts quan ja marxàvem. Quina casualitat!

We stop at a patisserie to  Solsona, take a Vichy and fill the bottles.

Encarem direcció Cardona, penso en el meu amic Pau Fuster.  Arribem  a Manresa on parem a segellar, omplir bidons i equipar-nos amb l'armilla reflectant, les llums ...  per  anar en direcció a Igualada.

We face direction Cardona, thinking my friend Paul Fuster ( Musician and builder bicycles). Arrived to Manresa where we stop to seal, fill bottles and equip ourselves with reflective vest, lights ... Go to Igualada town.

Recordo tot aquest tram de pujada  fins a Igualada. És com un coll de muntanya que serpenteja tot bordejant  l'autovia. El Barça ja estava jugant la final de la Copa del Rei. Silenci mentre pedalem. Els meus amics van escoltant el partit. El Gil ens va informant: Gol! En Joan Antón ha perdut el senyal de la ràdio. Es queixa de la pujada i riem. És negre nit. De nou, silenci.

I remember all this uphill stretch to Igualada. It is like a mountain pass bordering the highway that winds around. Barca was already playing the final of the Copa del Rey. Silence while pedal. My friends were listening football mach. Gil told us: Goal! Joan Antón has lost the radio signal. Complains about the rise. Laugh. Night is black. Again silence.

Parem a sopar a Igualada. El Barça ja ha guanyat la Copa del Rei davant l'Atlètic de Bilbao. En aquells moments més bastant igual. Ens queda molt per endavant.  Estic concentrat en mi mateix.

Stopped to dinner in Igualada town. The FC Barcelona has won the Copa del Rey final against Athletic Bilbao. In those moments I don't care. We have a long route beforehand. I concentrate on myself.

El que ens espera després ja ens ho coneixem dels nostres entrenaments i anades a Montserrat. És un tram força dur. Sé que un cop arribi a Esblada, ja ho tinc! Em vaig repetint tota l'estona.

What awaits us after we already know from our training and trips to Montserrat. It's a hard road. I know that once you get Esblada, I have it! I repeat all the time

Un cop allà, ens tapem, fa força fred. Encarem la baixada on gaudeixo de valent. És fantàstic pedalar sense cotxes de nit. El silenci només trencat per les nostres paraules i algun que altre animaló. Gaudim d'uns instants increïbles!

De sobte baixant per Querol apareixen de cop dos gossos parats i enlluernats davant del meu frontal. Freno fort! En un segon em veig damunt d'un dels gossos i penso en si cauran els meus amics. Tot passa molt ràpid!
Després de l'ensurt, penso en els pobres gossos abandonats. Em fan molta llàstima. Un pensament per al meu gos Dèxter i la sort que té. Seguim pedalant.

Once there,  quite cold. We face the descent where I enjoy. It's great pedaling on the night. The silence broken only by our words and some other animals. Are incredible moments!
Querol road down suddenly appear  two dogs standing in front of my light. Braking strong! In a second I am front of a dog and if . Everything happens very quickly!
After the scare, I think abandoned dogs. They make me very sad. A thought for my dog Dexter and luck you have. We continue pedaling.

Estem cansats i parlem de nou sobre parar una estona a descansar. En arribar a Valls, parem a l'hotel de "Catalunya Caixa". Entrem les bicicletes, ens estirem, riem i descansem una mica. Tinc fred estirat al terra i em molesta el soroll de l'ordinador del caixer. Estic fatal. Això dels caixers ja comença a ser una costum. Vull ser al llit de casa.

We are tired and we talked again about stopping for a while to rest. Arriving in Valls, stop at the hotel "Catalonia Caixa Bank". Bring in bicycles, we stretch, laugh and rest a bit. I'm lying on the cold ground and the noise bothers me the cashier's computer. I very tired. I hate this Banks, second time. I will dream in my bed at home.

Un parell d'hores més tard ( més o menys, ja no ho recordo) arranquem de nou. Tenim el cos fred i la temperatura és baixa. Em tapo amb tot el que porto.
Ajuda molt conèixer la ruta. Sobretot en els mals moments ajuda moltíssim. Tan a prop de Tarragona; vulguis o no em venen pensaments de marxar cap a casa, tot i no ser una opció real.
Arribem a Reus. Passo per al costat de l'escola on treballo. Pensaments, imatges ... tot breu, passa en un instant. He de concentrar-me en mantenir-me pedalant.  Segellem, bebem,  mengen i riem a la benzinera. Amb el Joan Antón i el Gil és inevitable no fer-se un fart de riure. Seguim!

A few two hours later (more or less, I do not remember) Again we go on the bike. We cold body temperature is low. Dressed In clothes.
It helps to know the route. Especially in bad times help a lot. So close to Tarragona, while not an option, you do not want to go home comes after.
We arrived at Reus. Step to the side of the school where I work. Thoughts, images ... in an instant. I have to concentrate on keeping myself pedaling. Stamp at control, drink, eat and laugh at the petrol station. With Juan Antonio Gil and it is impossible not laugh. We follow!

Comença a fer-se de dia. És molt bonic i també lamentablement, perillós!Són instants en que la penya va força adormida, no s'imaginen trobar-se ciclistes ... Cal anar molt amb compte! Recel·lar i vigilar amb els cotxes.

It begins to become day. It is very nice and unfortunately dangerous! They are moments in which the people was quite numb, can not imagine ... cyclists must be very careful! Distrust and watch the cars.

Arribem al Perelló a les 7 am passades. Un altre ruta habitual dels meus entrenaments a l'hivern. Parem a la Pastisseria de l'entrada. La cambrera gasta mala llet. Sort del Gil que és bon relacions públiques. Jo passo de trampejar amb gent desagradable i encara  menys amb son, fet pols i amb gana. Vull un cafè amb llet carregat , que es convertirà en dos, alguna cosa per menjar i Vichy.

We arrived at 7 am to Perello . Another usual route of my training in the winter. We stopped at  Patisserie. The waitress, disagreeable. Luck of Gil is good public relations. I do not want to talk with disagreeable people.  sleepy, knackered and hungry. I want a latte loaded, it will turn into two, something to eat and Vichy.

Esmorzant al Perelló amb el Joan Antón i el Gil ( no surt a la foto, la seva bici sí).
Amb el Joan Josep d'Alcover.


L'Agustí sempre em regala unes fotos genials dels brevets on coincidim. 
Em sentia molt cansat. Em va fer molt content que ens trobéssim amb dos grans i fortíssims randonneurs mentre esmorzàvem. L'Agustí i el Joan Josep són molt bona gent.

Encarem ja la darrera part del Brevet. Continuem més animats però cansats en direcció a Rasquera per arribar fins a Flix. Tram de força pujada. 

I felt very tired. It made me very happy that find two  very strong randonneurs while lunch. They are very good people.We face since the latter part of Brevet. Continue livelier but tired towards Rasquera to reach Flix. Hard.

Kilòmetre 460 d'un total de 600. No sembla que estiguem tan malament, però sí. 


Arribem a Flix on segellem i mengem un entrepà. Sembla que encara ens queda un món. 
Un llarg tram amb molta pujada fins a Maials. Va ser molt dur. Em sentia deshidratat.

We arrived at Flix and eat a sandwich. It seems that we still have a big problem.
A very long stretch to climb Maials. It was tough. I felt dehydrated.

Pujant les fortes rampes en direcció Maials. 

En aquest punt de la prova el pitjor ja ha passat. El terreny serà més favorable. 
És qüestió d'arribar com sigui. Ja només volem acabar!

At this point of the race the worst has passed. The route will be more favorable.
As a matter of reaching. Now we just want to finish!

El següent control és a Albatàrrec. Entrem en un restaurant per dinar i és ple. Anem al següent on trobem bicicletes aparcades. Hi ha dinant uns ciclistes que fan el brevet. A nosaltres el paio del restaurant no ens vol donar dinar. Té massa feina o masses  calers. No li costava res donar-nos qualsevol cosa a la barra. Ens serveix uns Vichy's i unes bosses de patates. Quin cabronàs!

The next control is Albatàrrec. We went into a restaurant for lunch is full. Next we go to where another restaurant. we parked bicycles. There are some riders to lunch. To us the restaurant guy does not want us to lunch. Vichy's drink serves  and bag  potatoes. What bastard!

Seguim endavant! Només ens queden 50 kilòmetres inacabables. Anem buits. Mantenim la calma i pedalem.  Penso en el que fem, en com ho aguantem i en el per què ho fem. 
Arribem a Tàrrega a les 17.30h.  Estic mort. Estic molt content. 

We continue! We only have 50 kilometers endless. I feel empty. Keep calm and pedal. I think in we do, how we endure and why we do it.
We arrived at 17:30 at Tarrega. I'm dead. I'm very happy.

Brevet 600.

Repte assolit. Brevet 600 km al sac!


Els tres mosqueters. 


A hores d'ara ja estem inscrits al  repte de l'any per a nosaltres: 
La París - Brest - París. 1.230 km i 6.000 participants d'arreu del món ens esperen! 
Es durà a terme del 16 al  20 d'agost. 


Now we are registered in  the challenge of the year for us:
Paris - Brest - Paris. 1,230 km and 6,000 participants from around the world are waiting! 
The days between 16 - 20 August.

Braçades & Pedalades!

Hugs & Pedal stroke!

Àlex.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu suport! Thanks a lot! Àlex.